El capitalisme actual, en la seua fase senil, viu una profunda crisi, que els capitalistes voldrien que paguem nosaltres, les treballadores i els treballadors.
A la premsa econòmic
a es diu que “Los mercados quieren sangre”. Però, qui s'amaga darrere de l'eufemisme dels mercats? Els bancs, les grans empreses, els fons d'inversió i de pensions, dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament poderosa, que controla l'economia, la política i la comunicació; una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de milions de persones en ares al seu benefici.
I la sang que volen, que necessiten urgentment i en quantitats creixents per mantenir el seu estatus i el sistema que els hi assegura, és la nostra, la dels treballadors i les treballadores.
Avui tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les necessitats del capital. A l'estat espanyol, hem vist com les reformes laborals del PSOE i el PP, dictades per la patronal, han precaritzat encara més l'ocupació i eliminat conquestes obreres, mentre ha continuat creixent l'atur.
La reforma de la negociació col•lectiva l'ha individualitzada, per reduir la força que la unitat proporciona a la classe treballadora. Volen que treballem més anys de la nostra vida i més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets. Tot amb l'objectiu de rebaixar els salaris per recompondre la taxa de benefici del capital.
Amb l'excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics. L'objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners per pagar-los.
La Constitució espanyola, reformada per imposició de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que quede, si és que queda, es pagarà la sanitat, l'educació, les pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute extern. Els treballadors i treballadores no devem res als poders financers. No devem, no paguem
Tot això ha reviscolat la lluita, que tot i ser encara insuficient, està creixent. Ara mateix ens trobem davant d'una nova Vaga General, que hauria de superar a les anteriors en participació i combativitat. I com que on hi ha lluita i ha repressió, la patronal i el seu estat estant utilitzant tots els seus instruments per reprimir la mobilització obrera i popular. A Castelló tenim recents exemples de com els poders polítics i econòmics estan incrementant considerablement la repressió, con en la resta de l'estat, amb la pretensió d'estendre por i desactivar, així, la mobilització creixent. Però a nosaltres no ens callaran, no tenim por i continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol i acabem amb el capitalisme.
El capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense fi. El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs, d'eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.
Hem de recuperar l'orgull de ser el que som, treballadors i treballadores; l'orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb el seu treball crea quant d'útil i bo hi ha al món, la única classe imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de classes i lluita de classes, d'ells i de nosaltres, d'interessos oposats. Hem de confrontar amb les idees de col•laboració de classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de les classes i de les ideologies era una mentida interessada.
Destruir el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades, del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d'ací i immigrants; totes formen part de la mateixa classe. La lluita exigirà també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per convertir en Història passada el mode de producció capitalista.
Visca la lluita de la classe obrera!
A la premsa econòmic
a es diu que “Los mercados quieren sangre”. Però, qui s'amaga darrere de l'eufemisme dels mercats? Els bancs, les grans empreses, els fons d'inversió i de pensions, dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament poderosa, que controla l'economia, la política i la comunicació; una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de milions de persones en ares al seu benefici.
I la sang que volen, que necessiten urgentment i en quantitats creixents per mantenir el seu estatus i el sistema que els hi assegura, és la nostra, la dels treballadors i les treballadores.
Avui tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les necessitats del capital. A l'estat espanyol, hem vist com les reformes laborals del PSOE i el PP, dictades per la patronal, han precaritzat encara més l'ocupació i eliminat conquestes obreres, mentre ha continuat creixent l'atur.
La reforma de la negociació col•lectiva l'ha individualitzada, per reduir la força que la unitat proporciona a la classe treballadora. Volen que treballem més anys de la nostra vida i més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets. Tot amb l'objectiu de rebaixar els salaris per recompondre la taxa de benefici del capital.
Amb l'excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics. L'objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners per pagar-los.
La Constitució espanyola, reformada per imposició de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que quede, si és que queda, es pagarà la sanitat, l'educació, les pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute extern. Els treballadors i treballadores no devem res als poders financers. No devem, no paguem
Tot això ha reviscolat la lluita, que tot i ser encara insuficient, està creixent. Ara mateix ens trobem davant d'una nova Vaga General, que hauria de superar a les anteriors en participació i combativitat. I com que on hi ha lluita i ha repressió, la patronal i el seu estat estant utilitzant tots els seus instruments per reprimir la mobilització obrera i popular. A Castelló tenim recents exemples de com els poders polítics i econòmics estan incrementant considerablement la repressió, con en la resta de l'estat, amb la pretensió d'estendre por i desactivar, així, la mobilització creixent. Però a nosaltres no ens callaran, no tenim por i continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol i acabem amb el capitalisme.
El capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense fi. El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs, d'eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.
Hem de recuperar l'orgull de ser el que som, treballadors i treballadores; l'orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb el seu treball crea quant d'útil i bo hi ha al món, la única classe imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de classes i lluita de classes, d'ells i de nosaltres, d'interessos oposats. Hem de confrontar amb les idees de col•laboració de classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de les classes i de les ideologies era una mentida interessada.
Destruir el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades, del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d'ací i immigrants; totes formen part de la mateixa classe. La lluita exigirà també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per convertir en Història passada el mode de producció capitalista.
Visca la lluita de la classe obrera!
Contra el capital LLUITA OBRERA I POPULAR!
No hay comentarios:
Publicar un comentario