Les colles van náixer a principis dels anys 80 com a alternativa a una Magdalena sota control de la normativa restrictiva de l’autoritat local, tant pel que fa als horaris com a un programa festiu monóton. A poc a poc van anar apareixent noves colles, i el que a l’inici eren espais mig clandestins per evitar el control policial, es van normalitzar en el dia a dia de la Magdalena.
A finals dels anys 80 des del poder local, per aleshores governant l’Ajuntament el PSOE, es va provar regular-les i fins i tot algunes veus pressionaven per la seua prohibició. En resposta als atacs que rebien diversos membres d'un grapat de colles van aturar amb molt d’èxit la cavalcada del Pregó.
A partir dels anys 90 les colles viuen el seu boom i es generalitzen. Ja tothom viu la festa des de la la seua colla. Mentre perduren colles d’amics i amigues, amb els seus modests locals, apareix un nou tipus de colla on les consumicions tenen preus establerts, el seu espai està pensat per a multituds, i quasi totes estan concentrades al carrer Lluis Vives. Es tracta d'agrupacions d'amics i amigues arrambats al poder, al qual adulen amb premis i guardons, i conseqüentment reben el seu tracte de favor.
Per aleshores, al 1993, naix l’oficiosa Federació de colles. El que als seus inicis era una mostra espontànea i popular d’autoorganització de la festa, passa a estar baix control d’aquesta nova entitat, la qual mai ha alçat el vol més enllà dels límits marcats pels interessos de l’Ajuntament i la Junta de festes.
Alhora, les colles-negoci triomfen i els seus actes són multitudinaris. Les ajudes del poder local continuen i a mitjans dels anys 90 la plaça les Aules es cedeix a una de les colles que més ensabonen als polítics cassolans, la Colla del Rei Barbut. Per la seua banda la Colla Bacalao atorgà un premi a la Policia local, mentre aquesta multava a la resta de colles per no complir horaris. Com bé sabem aquesta diferenciació grollera entre les colles adherides al poder i la resta de colles continua fins els nostres dies.
Per la seua banda les colles-negoci, ja configurades com a element imprescindible de la festa de la Magdalena, creixen cada any més amb la voluntad de fer diners.
Davant aquest panorama i ja entrats en segle XXI, la Colla la Masovera, formada pels membres del Casal Popular junts a altres colles de caracter reivindicatiu (Premama's, El Rogle de l'enemic, NouSisQuatre, Colla Gaspar, La Cosa Nostra, La Jarra, La Bascollà), decideixen programar durant la Magdalena unes festes alternatives obertes a tothom, posicionada clarament contra la mercantilització de l’esperit fester, i on tot benefici està a disposició dels moviments socials de la vila. El que va ser una aposta allunyada de vanitats i carregada de crítica al rumb del nostre món, va quallar i any rere anys diferents colles s’han sumat a l’esforç per oferir un programa on conjugar la festa al carrer i la lluita social.
Però, la realitat és tossuda i de nou des del poder, fent honor al seu tarannà autoritari, pretenen controlar les expressions festives independents, especialment quan es donen al carrer i s'autoorganitzen. Per aconseguir-ho a la última Magdalena es va restringir encara més el marge legal obligant a contractar cambrers. Evidentment aquesta legalitat l'apliquen només a qui des del poder es crega convenient. Si ets de la seua corda pots tancar la colla quan vullgues i tallar el carrer que faça falta; ara bé, en cas contrari procura tindre puntalitat britànica en els horaris, les assegurances, els permissos, etc., o la policia es presentarà puntual.
Conscients que la millor crítica és la que ofereix alternatives diverses membres de colles hem estat coordinant-nos per crear una federació alternativa de colles, des d’on recuperar l’esperit engrescador de les primers colles, i des d’on seguir oferint als habitants de Castelló una Magdalena compromesa. Farts del dobre rasser dels organismos festers, volem construir el nostre oci transformant l’habitual censura sobre qui qüestiona el sistema en expressió sense embuts del nostre descontent.
Perquè volem recuperar des de les colles la festa! Festa sí lluita també!
