El passat divendres 6 de juliol un grupet de persones de diferents Moviments Socials de Castelló partíem cap a Llangreu (Astúries) per solidaritzar-nos i conèixer de prop la lluita minera. Després de moltes hores de viatge vam arribar a aquesta localitat de les conques mineres on ens esperaven altres companys i companyes del País València que també havien pujat per recolzar la lluita.
Els nostres amfitrions eren gent del Frente de la Izquierda de Llangrueu (marca electoral del PC a Astúries, creada el 2011 quan aquesta formació abandonà EU i que compta amb dos regidors a la localitat on ens trobàvem), aquestos ens van donar allotjament a tota la gent del País Valencia a la seu local del Partit. Dissabte ens desplaçàrem fins al pozu Candín on es trobaven diversos treballadors tancats feia 41 dies en defensa dels seus llocs de treball i per un futur digne a les conques mineres, persones del poble vinculades a la lluita ens van ensenyar les instal·lacions i vam poder veure el precari estat en el qual es troben les infraestructures però també tots els murals i pancartes reivindicatives que decoren els murs del pozu. Així mateix vam participar en diferents concentracions que es van portar a terme durant la jornada en suport a la lluita minera i vam poder escoltar diversos parlaments explicatius de com s’està portant a terme el procés i de tota la repressió a la qual aquesta està sotmès.
A les concentracions va acudir molta gent i van tenir lloc moments molt emotius. Militants del Partit Comunista asturià ens van convidar a dinar a un centre social que tenen a prop de Llangreu on vam poder compartir taula amb els dos concejals del Frente de la Izquierda de Llangreu i amb persones ja veteranes en la lluita social a la localitat. Compartiren amb nosaltres les seves experiències i ens van donar la seva visió del conflicte, fonamentada en una llarga experiència de lluita i resistència que ha passat de generació en generació (la revolució d'octubre del 1934, la primera Vaga general contra el franquisme a la primavera del 1962 i tots els conflictes recents que han protagonitzat).
Després de dos dies a Astúries vam marxar cap a Lleó, on es troben tancats diversos miners en la Diputació provincial. Allà també vam fer contacte amb persones vinculades amb la mineria i ens van parlar de la lluita que s’estava portant com també vam percebre tot el suport que està rebent la lluita per part de la població lleonesa, comerços, bars, restaurants, etc mostraven cartells en solidaritat amb la causa dels miners.
El dimecres 11 de Juliol diversos autobusos i cotxes surten del País Valencià cap a Madrid per solidaritzar-se amb l'arribada dels miners aragonesos, lleonesos i asturians, etc i acompanyar-los en el seu últim trajecte de la marxa fins al Ministeri d’Indústria. A la manifestació acudim milers de persones i aquesta transcorre en un ambient molt reivindicatiu i emotiu. Una de les consignes més cantades fou¡Que viva la lucha de la clase obrera!.
No tingué lloc cap aldarull i no es produí cap incident fins arribar a l'alçada del Ministeri d’Indústria, el qual estava tancat i fortament protegit pels cossos repressius de l’Estat. Abans d’arribar la capçalera de la manifestació comencen els primers enfrontaments entre antiavalots i manifestants, els primers despleguen tot el seu material repressiu i prenen posicions estratègiques, però els enfrontaments s’endureixen i la policia es desplega per tot el recorregut de la manifestació intentant trencar-la en diversos blocs i atemorir els manifestants. Pretenien crear diversos fronts de lluita amb aquestos, tanmateix n'hi ha moments en els que els cossos repressius es veuen rodejats per grups i són quasi “absorbits” per la quantitat de gent.
En un moment donat, com que la tensió havia anat en augment, els antiavalots carreguen contra manifestants sense ningun tipus de mirament, amb molta contundència i desproporcionalitat. Càrregues policials, carreres, molts trets de pilotes de goma, comencem a veure ferits per contusions i pilotades, els antiavalots no paren de carregar fins que la manifestació es trenca del tot i la gent dispersa i desorienta. És aleshores quan s'enceten les dentencions, la gent marxa cap als autobusos en els que ha vingut però els antiavanlots també carregen en eixa zona i es crea un caos generalitzat. Comencem a veure més detencions arbitràries i decidim fugir de la zona com podem.
Per la vesprada hi ha convocada un altra manifestació pel centre de Madrid en solidaritat amb la lluita minera a la que nosaltres assistim. Aquesta transcorre sense ningun tipus d’incident i la gent s'hi va sumant durant el transcurs de la mateix, l’ambient es molt reivindicatiu. A l’arribada a porta del Sol ens espera un altre grup molt nombrós de gent que allí es concentra i a través de megafonia parlen diverses persones, entre elles militants del sindicat Asturià Corriente Sindical de Izquierdas, que mostren el seu agraïment a tota la gent que s’ha solidaritzat amb la lluita minera. Al acabar la manifestació comencen enfrontaments amb la policia a la porta el Sol que s’estenen per tot el centre de Madrid fins les 23:30h de la nit aproximadament, enfrontaments en els quals un company de Castelló es ferit per la policia per un fort colp.
La lluita minera és un referent per a la classe treballadora, tots i totes tenim que pendre'n exemple, organitzem-nos i lluitem.
Contra el capitalisme acció directa!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario