Estem immersos en una fortisima crisi capitalista que dia a dia mostra la seua expressió més agressiva i la seua cara més hostil per part del govern feixista i ultraliberal en mans del partit popular.Des de començaments de mandat de l'actual govern hem vist com s'a intensificat una sèrie de mesures de privatització, retallades, reformes i privació dels drets més fonamentals, iniciats ja pels seus antecessors i homòlegs del psoe mesurades que solament beneficien als interessos de banca i patronal.
Després de mesos de protestes massives en la seua majoria de caràcter pacífic i pacifista contra aquestes mesures estem observant com el govern fa cas omís, no fa la més mínima mostra de canvi, rectificació o esmena en les seues polítiques anti obreres i contra les classes humils i els sectors més populars de la societat. La qual cosa està portant a la gent a l'esgotament i enfonsar-se en les més profunda desil•lusió i en pensar que gens es pot fer ja, que tot està perdut, que de gens serveix eixir al carrer, la sensació d'una pèrdua de força de la manifestació.
Davant aquesta situació pensem que hem d'impulsar un canvi d'estratègia de desobediència civil, d'agitació i confrontació, fem una crida a l'organització per a impulsar aquest canvi d'estratègia cosa que solament es pot aconseguir del fruit de la implicació personal en la protesta i no participar en elles de forma individual acudint a la simple cridada d'un acte, concentració o manifestació. Les manifestacions organitzades per uns pocs solen quedar condemnades a la cercavila del xiulet, pancarta i pandereta.
Una protesta que per una oïda els entra als poderosos i per l'altre els ix, amb mirar a un altre costat ni s'assabenten, el govern, banca i patronal juguen al desgast al ja es cansaran. Ni els afecta, ni els molesta no veuen el perill d'un carrer enfuriat, mentre els seus mitjans de comunicació còmplices de l'actual situació callen, silencia, manipulen i minimitzen.
Solament des de l'organització, implicació i participació activa es pot aconseguir un canvi d'estratègia, i deixar de fer soroll per a començar a molestar. Solament des de l'organització podem deixar de ser simplement indignats a convertir-nos en una amenaça per al seu sistema.
La ràbia que sentim i la violència que exerceixen contra nosaltres ja siga a través d'acomiadaments, desnonaments, privatitzacions, o repressió, aquesta ràbia l'hem de canalitzar contra el govern. No es pot ser pacifista o indiferent contra els qui exerceixen i projecten aquesta hostilitat cap a les persones, famílies, contra els nostres drets més fonamentals és una qüestió de dignitat, orgull i defensa de les nostres llibertats, necessitats bàsiques i els nostres drets.
Solament des de l'organització aquesta ràbia pot ser efectiva, hem de passar de la manifestació a l'acció. Atacant on més els dolgui ocupant mitjans de producció, bancs, les seves seus, multinacionals, infraestructures o edificis governamentals. Organitzant grups de xoc i piquets sense necessitat d'una més que improbable propera vaga general.
Les Brigades Antifeixistes de Castelló cridem a l'ocupació, a l'agitació, a la desobediència civil, però no d'una minoria fàcil de reduir i reprimir. Fem crida als quals dia a dia sofrim les conseqüències del sistema econòmic capitalista, és a dir la immensa majoria de la població a prendre la iniciativa, implicar-vos, participar, muntar assemblees, reunions, enfortir les ja existents, afiliant-se, fent-nos socis, militant o participant a casals, col•lectius, ateneus, organitzacions, sindicats o partits de classe. Tu comptes i ets molt important, tots comptem no pensis que no pots fer gens, no tenim gens que perdre i tot per guanyar.
Cal llevar-se la por que exerceix cada vegada més l'estat policial potenciant el braç a braç, espatlla a espatlla, agafant com a bandera la solidaritat solament si som molts els implicats i els grups organitzats no podran parar-nos i podrem aconseguir conquestes, nous objectius i ser més forts, hem d'aconseguir fer-los veure a les forces i cossos repressius de l'estat que si ens toquen a un, ens toquen a tots. I que si detenen, empresonen, i reprimeixen ningú es va a quedar sol i tots anirem i estarem darrere. Això s'aconsegueix passant de ser indignat a ser companys, No cal tenir-los por i cal fer-li-ho veure. Junts podem aconseguir una veritable força i unitat popular activa i combativa.
PERQUÈ SI SOM CENTENARS ENS INTENTEN FRENAR, SI SOM MILERS ELS PASSEM PER DAMUNT!
SOLS EL POBLE SALVA Al POBLE!
ORGANITZA'T I LLUITA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario