FESTA DE CAP D’ANY 2012/2013 COMENÇA L’OFENSIVA

Enguany si s'ha caracteritzat per alguna cosa a sigut per l'onada i l'augment de les retallades i la repressió, encara que per aquestes dates a finals de l'any passat ens férem promeses i il•lusions intentant que tot anara a millor cada vegada es fa mes difícil eixir d'aquest forat de misèria, atur i precarietat amb un govern i un estat repressor que s'ha proposat censurar fins i tot els nostres pensaments.

Sabíem que aquest 2012 anava a ser un any dur, igual que el 2013 també ho serà, així i tot amb força, anim i molta alegria com cada any comencem la nostra particular OFENSIVA de lluita anticapitalista i antifeixista. Són en poc temps molts dies de lluita, vagues generals, manifestacions contra les retallades, denúncies, calabossos i repressió, així i tot seguim sempre fermes i sense voler tirar la tovallola, perquè per molt que volen detenir-nos, no podran llevar-nos la nostra alegria i ganes de barallar per un món millor i sense desigualtat, i sobretot amb un instrument que ens fa tan forts i invencibles, la solidaritat.

Enguany ho recordarem pels crits de LAURA LLIBERTAT, i el tancarem amb el de ALFON LLIBERTAT que seguirem cridant el temps que faça falta fins que ho alliberen, ho recordarem pels centenars de persones encadenats a les portes dels que anaven a ser desnonats, ho recordarem per les lluita dels treballadors miners, ho recordarem per la lluita dels jornalers contra l'atur i la fam, per les marees verdes per l'educació publica, per les marees blanques per la sanitat publica, gratuïta i universal, per la gent solidària que es manifesta per les persones depenents i contra l'apartheid sanitari contra els immigrants, per els estudiants i treballadors que no es deixen xafar.

Aquesta nit de cap d'any us volem convidar a iniciar l'OFENSIVA 2013 , amb una gran MARXA INCIVICA , on es barrege la reivindicació amb l'alegria, les il•lusions amb la rebel•lia, i on sobretot aconseguim fer molt soroll, fer-los arribar un toc d'atenció un avís que enguany ho comencem amb forces i ganes de fer-nos sentir.

La vesprada del 31 el local estarà obert a tothom, amb discomòbil, karaoke i moltes sorpreses.
A les 21h. Organitzarem un gran sopar de PAIPORTA on volem que us sentiu com a casa porteu el vostre menjar , la vostra beguda, o tot el que et puga fer falta. Tindrem a la vostra disposició en barra gels, gots, i cervesa, per al sopar hi haurà, microones, forn i planxa i fins i tot roscó de gas. En tot moment acompanyat de la millor música.

A les 23:30. Iniciarem la GRAN MARXA INCIVICA de nit de cap d'any cap a la porta del sol acompanyat de macrodiscomòbil portàtil. HARDBASS & DOLÇAINA STYLE inclòs. Els requisits són portar una mascara, i tot allò que puga fer soroll o color, vengales, petards, banderes, bufandes.

El 31 de desembre des de la COSA NOSTRA us volem convidar a tots a passar una nit inoblidable, una nit de festa, companyerisme i camaradería.

CONTRA LA SEUA REPRESSIÓ, LA NOSTRA ALEGRIA.

ESTEU CONVIDATS, US ESPEREM

LA COSA NOSTRA,LA VOSTRA CASA

FELIÇ ANY NOU!

CONCERT ANTIREPRESSIU

ELS BENEFICIS ANIRAN DESTINTAS A ALFON PRES POLITIC DE LA VAGA GENERAL

ORGULL DE CLASSE (streetpunk revolucionari)

Divendres 21 de desembre 2012
Cervesa i tapes a preus populars.
21:30h. La Cosa Nostra c/Sant Miquel nº2

QUE S'ESTENGA LA FLAMA DE LA SOLIDARITAT ARREU!

Llibertat preses polítiques!

Acte AcontracorrentUJI i la Coordinadora Interinstituts Castelló

Ahir, en La Cosa Nostra, va tindre lloc la xarrada prèvia a la festa organitzada per AcontracorrentUJI i la Coordinadora Interinstituts Castelló.

En la xarrada van participar dos membres de la CIC i un d'Acontracorrent. Aquest, va presenta
r l'acte, i va exposar els motius d'aquest; 3 anys d'organització i lluita del sindicat estudiantil AcontracorrentUji, i la presentació de la Coordinadora Interinstituts Castelló.

A continuació les representants de la CIC van exposar els motius de creació d'aquesta, la seua breu història i va animar a tots aquells estudiants d'instituts que no estàven organitzats a acudir a alguna de les organitzacions estudiantils per tal de fer més i més gran el nostre nucli i sortir victoriosos en aquest combat. Per un altre costat, company d'Acontracorrent exposà un breu repàs a la historia de les reivindicacions dels estudiants, on es va fer menció al paper actiu dels i les comunistes en la èpica resistència dels universitaris contra el franquisme.

Finalment es va obrir un debat on desde els assistents van animar a continuar amb la nostra lluita i van remarcar la gran importància d'aquesta.

Ja eren les 22:00h quan va començar el concert dels companys de Sin Versos En La Lengua i una hora després punxada de musica negra i tropical.

Gràcies a tots els assistents per haver-hi participat, en la jornada d'ahir, una jornada de lluita i organització, però també de festa.

LLUITA SÍ, FESTA TAMBÉ!

Col·labora amb LA COSA NOSTRA

Col·labora amb l'autogestió de l'associació cultural i juvenil la cosa nostra. Sortegem una cistella de nadal + cd del grup de rap sin versos en la lengua + samarreta de la cosa nostra.

El premi es recollirà en el local c/Sant Miquel nº2


El guanyador haura de tenir les 3 últimes xifres del sorteig del "NIÑO" del 6 de gener de 2013

Absolució imputats 14N

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) denuncia el desproporcionat desplegament policial, organitzat per la Subdelegació del Govern de Castelló, per al dia de la vaga general del 14N.


Reunida en assemblea, la CRTR valora que la Subdelegació del Govern va establir un dispositiu policial desproporcionat, amb l'objectiu de promoure un clima de por entre la població. Els piquets de la CRTR van poder comprovar què, en tot moment, van ser seguits per nombrosos membres del cos de policia nacional, en la majoria dels casos sense l'obligatòria identificació. Els piquets informatius també van sofrir l'assetjament de presumptes agents de paisà, així com el constant enregistrament amb dispositius de vídeo. Amb eixe desplegament policial sembla que la Subdelegació del Govern el que pretén és criminalitzar les actuacions dels piquets informatius, que en tot moment van exercir el lliure dret a informar a les treballadores i treballadors al voltant dels motius de la vaga.

Sense haver-se detectat cap altercat violent durant les actuacions dels piquets, la CRTR ja té constància de, al menys, vint-i-un participants que han siguts identificats por la policia i acusats injustament de suposats desordres públics.


Anunciem, com no podria ser d'un altra manera, que estem determinats a continuar participant i portant a terme mobilitzacions de tot tipus per tal de fer front als atacs que les classes populars estem rebent per part dels governs autonòmic, estatal i europeu, així com des de les elits econòmiques que els esperonen.


També volem aprofitar per mostrar la nostra solidaritat amb els i les militants detingudes, més d'un centenar arreu l'estat, durant la jornada del 14N per exercir el dret inalienable a fer vaga i formar un piquet informatiu.

La repressió no ens aturarà!

http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

3 ANYS D'ORGANITZACIÓ I LLUITA ESTUDIANTIL!

El proper dimecres 5 de desembre el Sindicat d'Estudiants Acontracorrent-UJI i la Coordinadora Interinstituts de Castelló organitzem una jornada carregada d'esperit lluitador amb moltes ganes de continuar donant canya, pel caràcter públic de l'educació i per un jovent conscienciat i combatiu!

Comencem la vesprada.

- a les 19h amb la xerrada "Per un moviment estudiantil a l'ofensiva" a càrrec de militants d'ambdós col·lectius.

- a les 22h concert dels companys Sin Versos en la Lengua.

- a les 23h punxada de música negra i tropical.

Tot acompanyat de beguda a preus popular i bona gent!

Us esperem a totxs a la Cosa Nostra (c/sant miquel nº2) a les 19h!

Celebrem la continuïtat de la lluita, ens organitzem per continuar celebrant!

25 DE NOVEMBRE. DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

DISSABTE 24

Plaça santa Clara:

- 12:00 Performance contra la violència masclista

Colla La Cosa Nostra (plaça l'Ereta):
- 14:00 Dinar: Paella antipatriarcal amb opció vegetariana
Paella + beguda: 3€
- 17:00 Performance contra la violència masclista
- 19:00 Passe de vídeo
- 21:30 Gaudeix de la millor música reggae amb JAMAICAN MEMORIES

DIUMENGE 25
-19:00 MANIFESTACIÓ Plaça La Pau

...
CARTELL:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=126808620808306&set=pb.100004375053868.-2207520000.1353439540&type=3&theater

...
El capitalisme i el patriarcat també són violència de gènere!
EL PATRIARCAT MATA, DONA REBEL·LAT!!!

...
Organitza:
Dones en Lluita - Castelló
http://donesenlluitacastello.blogspot.com/

Col·labora:

La Cosa Nostra

JORNADA DE LLUITA ANTIFEIXISTA. 17 DE NOVEMBRE

17 DE NOVEMBRE 2012 CASTELLÓ

13H. DINAR. Colla NouSisQuatre

paella + cervesa 4€

16H, CONCERT RAP: SinVersosEnLaLengua

19:30H. MANIFESTACIÓ PLÇ. INDEPENDÈNCIA

CONTRA EL FEIXISME I EL CAPITALISME 

PLANTA'LS CARA

21H. FESTA I SOPAR ANTIREPRESSIU: Casal Popular

LA COSA NOSTRA NO MORIRA MAI!

ROCKMETAL NIGHT! 16 DE NOVEMBRE

DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE

18H. Dj Merluzo.

21H. CONCERT: OUTLAW rockmetal Castelló

22:30H. Dj Pijo

TAPA I BIRRA 1€ ENTRADA GRATUITA

17N. PLANTA'LS CARA!

CONTRA EL GOVERN FEIXISTA I L'ESTAT CAPITALISTA PLANTA CARA!

Amb el pas dels anys malgrat que les formes de dominació puguen semblar diferents, l'essència és la mateixa: Capitalisme i feixisme, dues cares d'un sistema basat a perpetuar els privilegis i el benestar d'uns pocs a costa de l'explotació i el malestar de la gran majoria.

Des de les Brigades Antifeixistes, veiem com mentre la crisi capitalista s'enceba amb la classe obrera i el poble, el discurs racista i feixista avança dins i fora de les institucions per a dividir a la classe treballadora mentre ells segueixen vivint a nostra costa.


L'avanç social de partits i organitzacions obertament feixistes i nazis a Europa, l'assumpció del discurs xenòfob pel capitalisme espanyol com amb la segregació racial sanitària o l'estat d'opinió permanent de criminalització i exclusió per part dels mitjans de comunicació als immigrants són una petita mostra del que ens ve damunt.

Açò és un ells o nosaltres. Perquè són ells els qui ens acomiaden dels nostres treballs, són ells els qui ens tallen els serveis socials pels quals hem estat pagant durant anys, són ells els qui ens pugen els impostos cada vegada més per a pagar els seus excessos, perquè som nosaltres els qui d'estrènyer-nos el cinturó sagnem pels quatre costats, mentre ells balafien i es vanen en burgesa opulència.

Creiem que el Moviment Antifeixista tindrà molt a dir durant els pròxims anys, per açò des de les Brigades Antifeixistes de Castelló fem una crida a la unitat i la lluita, dos principis infrangibles per a nosaltres i que ens donaran la clau de la victòria final, fins a aconseguir un món sense opressors ni oprimits, un món basat en unes relacions justes, lliures i igualitàries.

FEIXISME I RACISME, INSTRUMENTS DEL CAPITALISME

NO PASSARAN!

CASTELLÓ SERA LA TOMBA DEL FEIXISME!

95É ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ SOCIALISTA D'OCTUBRE

DIMECRES 7 NOVEMBRE 19:00

• Xerrada: "La Revolució d'Octubre i la necessitat de la lluita pel socialisme"
• Projecció de la pel•lícula "OCTUBRE"

• Col•loqui
Organitzen: PCPE i CJC
Col•labora: La Cosa Nostra
(Aquest acte està integrat a les II Jornades Anticapitalistes de Castello, organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa)

C/SAN MIQUEL Nº2 LA COSA NOSTRA

14 DE NOVEMBRE. VAGA GENERAL!!!

14 NOVEMBRE VAGA GENERAL!

El capitalisme actual, en la seua fase senil, viu una profunda crisi, que els capitalistes voldrien que paguem nosaltres, les treballadores i els treballadors.

A la premsa econòmic
a es diu que “Los mercados quieren sangre”. Però, qui s'amaga darrere de l'eufemisme dels mercats? Els bancs, les grans empreses, els fons d'inversió i de pensions, dirigits per una oligarquia exigua en nombre però immensament poderosa, que controla l'economia, la política i la comunicació; una minoria ínfima que té el poder de decidir el futur de mils de milions de persones en ares al seu benefici.

I la sang que volen, que necessiten urgentment i en quantitats creixents per mantenir el seu estatus i el sistema que els hi assegura, és la nostra, la dels treballadors i les treballadores.

Avui tots els drets que ens queden estan en perill per a satisfer les necessitats del capital. A l'estat espanyol, hem vist com les reformes laborals del PSOE i el PP, dictades per la patronal, han precaritzat encara més l'ocupació i eliminat conquestes obreres, mentre ha continuat creixent l'atur.

La reforma de la negociació col•lectiva l'ha individualitzada, per reduir la força que la unitat proporciona a la classe treballadora. Volen que treballem més anys de la nostra vida i més hores cada dia, però cobrant menys i amb menys drets. Tot amb l'objectiu de rebaixar els salaris per recompondre la taxa de benefici del capital.

Amb l'excusa del dèficit es desmantellen els serveis públics. L'objectiu és que tot allò que puga donar beneficis esdevinga mercaderia. En conseqüència, sols tindrà drets qui tinga diners per pagar-los.

La Constitució espanyola, reformada per imposició de la Unió Europea, dóna prioritat al pagament del deute. Del que quede, si és que queda, es pagarà la sanitat, l'educació, les pensions, etc. El capital té prioritat. Nosaltres rebutgem el deute extern. Els treballadors i treballadores no devem res als poders financers. No devem, no paguem

Tot això ha reviscolat la lluita, que tot i ser encara insuficient, està creixent. Ara mateix ens trobem davant d'una nova Vaga General, que hauria de superar a les anteriors en participació i combativitat. I com que on hi ha lluita i ha repressió, la patronal i el seu estat estant utilitzant tots els seus instruments per reprimir la mobilització obrera i popular. A Castelló tenim recents exemples de com els poders polítics i econòmics estan incrementant considerablement la repressió, con en la resta de l'estat, amb la pretensió d'estendre por i desactivar, així, la mobilització creixent. Però a nosaltres no ens callaran, no tenim por i continuarem en la lluita fins que la por canvie de bàndol i acabem amb el capitalisme.

El capitalisme ens aboca a un abisme sense fons i una crisi sense fi. El que realment existeix és incompatible amb un futur digne per a totes i tots. Actua com ho fa perquè és el que és; un altre món és possible però un altre capitalisme no. No es tracta, doncs, d'eixir de la crisi, sinó del capitalisme en crisi.

Hem de recuperar l'orgull de ser el que som, treballadors i treballadores; l'orgull de classe, de pertànyer a la classe que amb el seu treball crea quant d'útil i bo hi ha al món, la única classe imprescindible: la classe obrera. Cal parlar de classes i lluita de classes, d'ells i de nosaltres, d'interessos oposats. Hem de confrontar amb les idees de col•laboració de classes i pacte social. La realitat ha demostrat que la superació de les classes i de les ideologies era una mentida interessada.

Destruir el capitalisme exigirà unitat i lluita. Unitat per damunt de divisions falses: persones aturades i ocupades, en actiu i jubilades, del sector públic i del privat, “fixes” i eventuals, d'ací i immigrants; totes formen part de la mateixa classe. La lluita exigirà també organització i disciplina. Cridem a totes i a tots a organitzar-se i a lluitar pels nostres drets com a classe i per convertir en Història passada el mode de producció capitalista.

Visca la lluita de la classe obrera!

Contra el capital LLUITA OBRERA I POPULAR!

Presentació col•lectiu DONES EN LLUITA a la plaça l’Ereta

Ahir 27 d’octubre de 2012 feiem oficial la presentació del col•lectiu dones en lluita a la plaça l’Ereta de Castelló convidades dins del marc de les II Jornades Anticapitalistes de la Coordinadora del Repartiment del Treball i la Riquesa.

Al voltant de les 19:00h. hora programada per a l'inici de la xerrada ens va sorprendre la gran quantitat de gent que s'anava acostant a la plaça i l’espectació i el suport que ha alçat la irrupció d'un col•lectiu marcadament feminista i anticapitalista dins dels moviments socials de la ciutat.

L'objectiu de la presentació era donar a conèixer el que al llarg dels ultims mesos s'ha anat constituint a causa de les inquietuts de dones a donar una resposta directa i denunciar publicament problemes que ens afecten diàriament , com són el tancament de cases d'acolliment , el risc d’exclusió social a dones maltractades, la clausura de vivendes tutelades, la desprotecció de la dona, la penalització de l'avortament, i sobretot el crear una estructura de suport mutu i una plataforma de lluita davant la gran quantitat d'injustícies que ens afecten pel fet de ser dones.

La presentació és la continuïtat de diverses mobilitzacions que ja hem engegat, activitats de germanor, protestes enfront de l'ajuntament pel dret a decidir, concentracions contra el patriarcat, l'església i cliniques abortistes privades, són solament l'inici del que pretén ser un col•lectiu fort, actiu i combatiu.

Per últim volen donar les gràcies a totes les que assistiren per haver-nos prestat part del seu temps a venir a escoltar alguna cosa que per necessitat teniem que dir, a la CRTR per oferir-nos participar dins d'unes meravelloses jornades de lluita, i a les companyes del Casal Popular de Castelló i l'A.C.
La Cosa Nostra per facilitar-nos tot el que ens va fer falta i estar pendents de qualsevol imprevist.

Gràcies i fins a la propera.

El present és de lluita. el futur és nostre!

Dones en Lluita Castelló

http://donesenlluitacastello.blogspot.com/

II JORNADES ANTICAPITALISTES

OCTUBRE

Divendres 19 - 19:30 - plaça Maria Agustina

- Xerrada "La trampa del deute" amb Alberto Garzón (IU). Organitza: EUPV.

Dijous 25 - 19:00 - Facultat d'Humanes aula0105AA - Universitat Jaume I

- Xerrada "Moviment estudiantil colombià". Organitza: Acontracorrent.

Dissabte 27 - 19:00 - plaça l'Ereta (La Cosa Nostra)

- Presentació del col·lectiu Dones en lluita "Feminisme i anticapitalisme". Organitza: Dones en lluita.

- Fira de col·lectius (porta el teu xiringuito!).

- Sopar de pa-i-porta.

- A les 22:00 concert amb Mash Masters.

NOVEMBRE

Dimecres 7 - 19:00 - La Cosa Nostra (carrer Sant Miquel, 4)

- Xerrada 95è aniversari de la Revolució d'Octubre, projecció de la pel·lícula "Octubre" i col·loqui. Organitzen: PCPE i CJC.

Divendres 9 - 19:00 - Llotja del Cànem (carrer Cavallers, 1)

- Xerrada "Sobirania econòmica: de l'espoli fiscal a la riquesa al servei de la societat" amb Celestí Gimeno. Organitza: Endavant-OSAN.

Divendres 16 - 16:00 - Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques i Econòmiques - Universitat Jaume I

- Xerrada "Economia participativa (parecon)" amb Michael Albert. Organitza: CGT.

DES DE LES COLLES, RECUPEREM LA MAGDALENA!!!

Les colles van náixer a principis dels anys 80 com a alternativa a una Magdalena sota control de la normativa restrictiva de l’autoritat local, tant pel que fa als horaris com a un programa festiu monóton. A poc a poc van anar apareixent noves colles, i el que a l’inici eren espais mig clandestins per evitar el control policial, es van normalitzar en el dia a dia de la Magdalena.

A finals dels anys 80 des del poder local, per aleshores governant l’Ajuntament el PSOE, es va provar regular-les i fins i tot algunes veus pressionaven per la seua prohibició. En resposta als atacs que rebien diversos membres d'un grapat de colles van aturar amb molt d’èxit la cavalcada del Pregó.

A partir dels anys 90 les colles viuen el seu boom i es generalitzen. Ja tothom viu la festa des de la la seua colla. Mentre perduren colles d’amics i amigues, amb els seus modests locals, apareix un nou tipus de colla on les consumicions tenen preus establerts, el seu espai està pensat per a multituds, i quasi totes estan concentrades al carrer Lluis Vives. Es tracta d'agrupacions d'amics i amigues arrambats al poder, al qual adulen amb premis i guardons, i conseqüentment reben el seu tracte de favor.


Per aleshores, al 1993, naix l’oficiosa Federació de colles. El que als seus inicis era una mostra espontànea i popular d’autoorganització de la festa, passa a estar baix control d’aquesta nova entitat, la qual mai ha alçat el vol més enllà dels límits marcats pels interessos de l’Ajuntament i la Junta de festes.

Alhora, les colles-negoci triomfen i els seus actes són multitudinaris. Les ajudes del poder local continuen i a mitjans dels anys 90 la plaça les Aules es cedeix a una de les colles que més ensabonen als polítics cassolans, la Colla del Rei Barbut. Per la seua banda la Colla Bacalao atorgà un premi a la Policia local, mentre aquesta multava a la resta de colles per no complir horaris. Com bé sabem aquesta diferenciació grollera entre les colles adherides al poder i la resta de colles continua fins els nostres dies.


Per la seua banda les colles-negoci, ja configurades com a element imprescindible de la festa de la Magdalena, creixen cada any més amb la voluntad de fer diners.

Davant aquest panorama i ja entrats en segle XXI, la Colla la Masovera, formada pels membres del Casal Popular junts a altres colles de caracter reivindicatiu (Premama's, El Rogle de l'enemic, NouSisQuatre, Colla Gaspar, La Cosa Nostra, La Jarra, La Bascollà), decideixen programar durant la Magdalena unes festes alternatives obertes a tothom, posicionada clarament contra la mercantilització de l’esperit fester, i on tot benefici està a disposició dels moviments socials de la vila. El que va ser una aposta allunyada de vanitats i carregada de crítica al rumb del nostre món, va quallar i any rere anys diferents colles s’han sumat a l’esforç per oferir un programa on conjugar la festa al carrer i la lluita social.


Però, la realitat és tossuda i de nou des del poder, fent honor al seu tarannà autoritari, pretenen controlar les expressions festives independents, especialment quan es donen al carrer i s'autoorganitzen. Per aconseguir-ho a la última Magdalena es va restringir encara més el marge legal obligant a contractar cambrers. Evidentment aquesta legalitat l'apliquen només a qui des del poder es crega convenient. Si ets de la seua corda pots tancar la colla quan vullgues i tallar el carrer que faça falta; ara bé, en cas contrari procura tindre puntalitat britànica en els horaris, les assegurances, els permissos, etc., o la policia es presentarà puntual.


Conscients que la millor crítica és la que ofereix alternatives diverses membres de colles hem estat coordinant-nos per crear una federació alternativa de colles, des d’on recuperar l’esperit engrescador de les primers colles, i des d’on seguir oferint als habitants de Castelló una Magdalena compromesa. Farts del dobre rasser dels organismos festers, volem construir el nostre oci transformant l’habitual censura sobre qui qüestiona el sistema en expressió sense embuts del nostre descontent.


Perquè volem recuperar des de les colles la festa! Festa sí lluita també!

MAGDALENA TOT L'ANY

La Federació Alternativa de Colles de Castelló presenta
MAGDALENA TOT L'ANY 2012

CONCURS DE PAELLES 12:00H. LA COSA NOSTRA

Premi per a la millor paella.
Hi haurà música magdalenera amb dolçainers i tabaleters.
Vine amb brusa i mocador i tindràs una consumició gratuita!

FESTA REMEMBER 18:00H. CASAL POPULAR

DJ.GAMBA (PATI PUNK)
BORJITA PALMIERI (LA LOLA)
JORGE (DISTRIZ)

MAGDALENA VITOL! 1:00H. PREMAMA'S

JUNTS CAP A LA VAGA GENERAL!

El passat dia 28 de setembre, a dos any de la primera Vaga General en temps de crisi, tingué lloc a La Cosa Nostra la xerrada-debat de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR). Aquesta versà sobre un tema de rabiosa actualitat com és ara el sindicalisme de classe, tant denigrat i qüestionat per el poder establert de hui dia, i la Vaga General, clàssica eina de contestació i pressió a la patronal.

Els tres ponents - Gonçal Bravo Reig, coordinador nacional de la COS; Joan Pinyana, secretari general de CGT-Castelló i Joan Gimeno, militant de la CRTR- van fer una defensa, tant del concepte i el discurs de classe, com de les formes d'autoorganització de les que històricament hem disposat els i les "de baix". Així mateix recalcaren la necessitat de construir alternatives i promoure l'activisme i l'associacionisme com a única manera de pressionar per tal d'aconseguir una sortida, favorable a les classes populars, d'aquesta crisi de caire
sistèmic. El debat girà entorn a la convocatòria de Vaga General que ha sortit des del sindicat CGT, entre d'altres, per al proper dia 31 d'octubre.

Des de la CRTR ens va complaure l'assistència així com la possibilitat de generar debats que trenquen amb l'apatia generalitzada que caracteritza,per ara, la clase obrera de Castelló. Per això continuarem promovent espais d'aquest tipus per tal d'escoltar i compartir experiències militants.

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa

http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

VAGA GENERAL I SINDICALISME DE CLASSE

TOTS JUNTS CAP A LA VAGA GENERAL!

28 DE SETEMBRE 19:00H. LA COSA NOSTRA

Es tracta d'una xerrada on acudiran els següents ponents:

-Gonçal Bravo. Portaveu general de la COS (Coordinadora Obrera Sindical).

-Joan Pinyana. Secretari general de CGT-Castelló.

-Joan Gimeno. Membre de la CRTR (Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa).

Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

FESTA ROCK RADICAL VASCO

JO TA KE!

Benvingut a l'Euskal Herria dels 80’
Cervesa , kalimotxo, futbolí gratuït, amenitzat per DJ TITADINE

Dissabte 29 de setembre 20h. C/Sant Miquel nº4

I HAURÀ PINTXOS, CERVESA I PATXARAN PER A SOPAR
GORA EUSKAL HERRIA ASKATU!

IMPORTANT:Aquest dissabte aquell que porti samarreta amb referències euskaldunes XUPITO GRATIS, ikurrinyes, independentistes, athletic, osasuna, h.n.t. , indar gorri, lauburus, o de grups del Rock Radical Basc. NO VALEN LES DE KUKUXUMUSO

SABOTATGE,REBEL•LIÓ ,DESOBEDIÈNCIA, AGITACIÓ!

Una onada solidària fa front a la repressió a Castelló

La repressió contra el moviment estudiantil s'ha fet notar de forma notable a la nostra ciutat en els darrers dies. Davant de les últimes mobilitacions contra els enemics de l'enesenyament públic les forces d'ocupació han actuat de forma desmesurada, detenint a un company i identificant-ne a prop d'una vintena, cosa que ha generat una resposta popular contundent.

En primer lloc la concentració de suport als encausats per la protesta contra la visita d'Alberto Fabra a la nostra universitat, convocada per al passat dimarts 11 de setembre, va superar les espectativ

es, convocant a més d'un centenar de persones que, de manera improvisada, van iniciar una marxa cap al domicili particular del cap del Consell, per dirigir-se més tard cap al consistori de la ciutat, on es trobava reunida part de la corporació municipal. Durant la marxa, que va ocupar els carrers de la ciutat, es van cridar consignes demanat l'absolució dels encausats i en contra de l'actuació policial. A pesar de que la marxa va transcórrer sense cap incident ressenyable cal destacar la forta presència d'agents de paisà que es van dedicar a grabar als assistents, tot provocant els manifestants. Així mateix també cal denunciar l'estat policial que es va viure a la ciutat durant les hores posteriors, quan tres patrulles de la policia nacional van cercar la zona de bars on es trobava un grup d'assitents a la concentració i un nombrós grup d'agents de paisà vigilaven la zona, identificant a una persona i amenaçar de detindre'n una altra.

Les mostres de solidaritat continuaren al dia següent, quan un militant del nostre nucli va ser jutjat arran d'uns incidents ocorreguts el passat febrer i pels quals l'aleshores viceportaveu del Consell de l'Estudiantat va denunciar falsament el nostre company per “injúries i amenaçes”.

Al voltant de les onze del matí prop d'una quarantena de persones es van concentrar a les portes de la ciutat de la justícia, on tenia lloc el judici, per mostrar la farsa del procediment i els suport al company repressaliat. Davant d'això els membres de la Guardia Civil presents en aquell moment van reaccionar impedint-los el pas i tancant les portes frontals d'acces, deixant únicament oberta la porta lateral, en la qual van esperar l'eixida del nostre company per mostrar-li tot el suport.

STOP CRIMINALITZACIÓ!

On hi ha lluita hi ha repressió, després dels fets esdevinguts el passat dia 10 de setembre on els gossos guardians del capital van copejar brutalment a manifestants en defensa de l'educació publica veiem amb mes evid
ència que mai com els mitjans de comunicació de masses i la patronal engeguen tota la seva maquinària de criminalització i manipulació mediàtica per criminalitzar i alterar directament la realitat i servir als seus amos.

Els diaris sense contrastar i sense respectar la presumpció d'innocència es converteixen en els voceros i per tant còmplices, de la versió oficialista del govern reaccionari i feixista del partit popular i de les forces repressives de l'estat.

En la totalitat de la premsa local i estatal en tot moment es parla d'agents de seguretat i policies ferits, de violents, d'antisistema, de professionals de la algarada, de gent aliena a la universitat, d'antecedents penals, radicals…, comptat i debatut es criminalitza deliberadament, no s'explica la versió de les veritables victimes que són els manifestants agredits i segrestats.

La premsa calla que hi ha mes de 12 parts de ferits entre els manifestants, solament un diari desmenteix que el detingut no té antecedents penals, com es diu en la portada dels principals periòdics.

Comunicat del FEUP:

Des del Front d'Estudiants per la Universitat Pública (FEUP) de la Universitat Jaume I, i davant la premeditada campanya de linxament mediàtic, manifestem la nostra més contundent repulsa i consternació davant els esdeveniments dels darrers dies. No obstant, les múltiples manifestacions de suport i solidaritat que estem rebent per part dels col•lectius i organitzacions socials, i de la societat castellonenca en general, ens encoratja a continuar ferms en les nostres conviccions en defensa de l'Ensenyament Públic, una de les conquestes històriques de la classe treballadora més afectades per la ofensiva del capital i els seus governs.

Davant el convit, per part del rector, dels il•lustres enemics de l'educació pública (el President de la Generalitat, la consellera Català, la tristament cèlebre delegada de València Sánchez de León i els diferents interessos privats personificats en la Confederación de Empresarios de Castellón, que pretenen mercantilitzar l'ensenyament) el Consell convocà una acció de protesta. A la qual van respondre tant treballadors com estudiants de forma pacífica, tal i com s'ha fet als darrers anys de mobilització.

Allò que trencà amb aquesta tradició, el deu de setembre, fou únicament la violació de l'Autonomia Universitària per part de les forces policials amb la indiferència del rector, qui just unes hores abans havia assegurat i garantit que vetllaria per la no presència de forces repressives al campus més enllà de la seguretat privada. La seua injustificada presència va constituir una clara provocació per als manifestants, ja que va tractar d'impedir el seu dret a manifestar i expressar-se.

L'entrada de manifestants a la cotxera, que estava oberta i no fou forçada baix cap concepte, com asseguren la quasi totalitat dels mitjans, fou l'excusa emprada per la policia per tal d'encetar la desmesurada i brutal càrrega policial que sorprengué a tots i totes les assistents que tractaven d’evitar la brutal agressió a una companya per part de la seguretat privada. Aquesta càrrega es va vore agreujada pel tancament de les portes, que es va produir per tal d'impedir l'eixida dels manifestants i ocultar les agressions posteriors als mitjans presents.

La seguretat privada, la policia autonòmica i de paisà, aquesta última sense indentificar-se en cap moment, fotografiaren, colpejaren i reduïren violentament, fins i tot amb elements no reglamentaris, tots els i les manifestants retingudes, causant lesions tal i com evidencien els més de catorze informes mèdics que han estat completament obviats pels mitjans. La retenció es perllongà durant més d'una hora de forma injustificada i amb la despreocupació inicial del rector malgrat estar-ne assabentat. La seua aparició a destemps es va veure agreujada per la falta d'una condemna explícita de la brutalitat policial. Aquesta es saldà amb més d'una vintena d'identificacions, almenys catorze persones ferides i un detingut.

Lamentem i condemnem el grotesc muntatge que la policia ha desenvolupat amb el suport dels mitjans de comunicació per criminalitzar, intimidar i deslegitimar als participants en la protesta. Pràctica de la qual disposem de diversos precedents documentats durant les darreres mobilitzacions estudiantils. La persona detinguda constitueix un cas paradigmàtic, ja que ha estat víctima d'una campanya mediàtica fal•laç que li atribueix antecedents penals ficticis. L'acusació d'agredir a un membre de la seguretat privada, al mostrar-se inconsistent, fou substituïda per una suposada agressió a diversos agents policials. A més a més, denunciem que el company detingut va rebre un tracte vexatori i no digne d'un suposat Estat de dret.

Alhora ens preocupa l'establiment per part dels mitjans i de la institució d'una perillosa dicotomia que diferencia entre individus legitimats per a defendre l'educació pública i d'altres que no ho estan. Advertim que aquestos intents no persegueixen sinó desballestar la incipient socialització de la lluita, així com d'atribuir els esdeveniments a elements exògens (els famosos “antisistemes” i “professionals de la protesta”). És completament fals i vergonyós afirmar que només sis dels identificats eren estudiants de la UJI. La lluita és patrimoni de tota la societat castellonenca i, per tant, a ningú ha de sorprendre la participació de treballadors, tant en actiu com aturats, jubilats i d'altres sectors socials vulnerables en les mobilitzacions en defensa de l'ensenyament públic. Especialment lacerant ens ha resultat l'intent de fer passar per persones alienes a la protesta a companys i companyes que no s'han pogut matricular víctimes de l'augment de les taxes! Des del Front d'Estudiants hem considerat sempre i considerem que són precisament les persones més afectades.

En base a totes aquestes evidències, i en solidaritat amb els i les afectades, exigim l'arxivament de TOTES les acusacions, l'obertura d'una investigació orientada a esclarir l'actuació policial (com ja s'ha demanat a Subdelegació) així com la depuració de responsabilitats.

Per acabar reafirmem la unitat del FEUP i anunciem la continuació de les mobilitzacions per tal d'aconseguir les nostres exigències. Continuarem endavant amb les nostres legítimes reivindicacions en defensa d'una universitat pública, de qualitat i gratuïta per als fills i filles de la classe treballadora. Malgrat la persecució envers el moviments estudiantil de Castelló, que hem patit aquestos darrers dies amb especial intensitat, la repressió no ens aturarà i serem conseqüents en tot allò que s'ha exposat anteriorment.

PER UNA UNIVERSITAT PÚBLICA, DE QUALITAT I GRATUÏTA!
CONTRA L'AUGMENT DE LES TAXES I LA REPRESSIÓ POLICIAL!
LA LLUITA NO S'ATURA!

MEDITERRÁNEO - PRENSA Y RADIO DEL MOVIMIENTO

Manifest unitari contra la repressió estudiantil a l'UJI

Davant la visita del “Molt Honorable” president de la Generalitat, Alberto Fabra, així com la delegada del Govern Paula Sánchez de León –responsable de les càrregues policials a estudiants del Lluís Vives-, la Consellera d’Educació Maria José Català –qui va aprovar amb nocturnitat i alevosia el polèmic Decret de trilingüisme-, la comunitat

universitària –tant moviment estudiantil com treballadors de la universitat- ens havíem aplegat als voltants de l’edifici Espaitec II, en el dia de la seua inauguració, per tal de mostrar el nostre rebuig front aquestes personalitats i les seues accions contràries al caràcter públic de l’ensenyament.

La concentració transcorria pacíficament fins a l’aparició dels cossos repressius de l’Estat, els quals, en un primer moment, anaven de paisà i es trobaven fotografiant als assistents. Posteriorment, han accedit quatre vehicles de la policia autonòmica amb una quinzena de membres de la policia nacional al seu interior. Denunciem aquest fet, ja que vulnera l’autonomia i la inviolabilitat dels centres universitaris, i que estableix un perillós precedent. Lamentem profundament doncs, el tracte rebut per part del rectorat, el qual ha demostrat que desconfia de la comunitat universitària i ha contribuït a l’agressió cap a l’estudiantat en el moment que ha permés l’accés al Campus Universitari dels cossos policials.

Des del Consell de l’Estudiantat, així com des de les organitzacions signants, condemnem enèrgicament la desmesurada i injustificada actuació de la policia, talcom evidencien els més de deu parts de lesions, i exigim la posada en llibertat, sense càrrecs, del company detingut.

Així mateix animem a tota la societat castellonenca a participar en la concentració de suport convocada per avui dimarts dia 11 de setembre, a les 19.30 enfront de la subdelegació del govern (Pl Maria Agustina).

L’ensenyament és un dret; defensar-lo un deure!
La solidaritat és la nostra millor arma!


Consell de l’Estudiantat
Front d’Estudiants per la Universitat Pública
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Acontracorrent-UJI

Contra l'augment de les taxes! Fora Fabra de la universitat!

El proper dilluns 10 setembre a les 17,30 h visitarà la nostra benvolguda Universitat el president de la Generalitat Valenciana N’ Alberto Fabra amb motiu de la inauguració de l’edifici Espaitec II.

El Consell de l’Estudiantat de l’UJI condemna aquesta manca de respecte cap a la comunitat universitària, més especialment cap a estudiants i treballadors.

Aquest govern està continuant la progressiva privatització de l’ensenyament públic començada amb el procés de Bolonya, fent-lo cada volta més inaccessible per a la clas
se humil de la nostra ciutat i territori.

Considerem aquesta privatització completament intolerable, de tal manera que us convoquem a tots a assistir a la inauguració de l’Espaitec II, que tindrà lloc el dilluns en el citat edifici, per tal de demostrar que la comunitat universitària no vol aquestes provocacions totalment despreciables. L'acte començarà a les 18h, però, amb tal de donar-li la benvinguda al nostre benvolgut president, us animem al fet que assistiu a les rodalies de l'edifici a les 17:30h.

A més, volem fer públic que el Consell de l’Estudiantat de l’UJI declara oficialment que:
DECLAREM PERSONA NON-GRATA A EN JOSÉ IGNACIO WERT, MINISTRE D’EDUCACIÓ I GRAN RESPONSABLE DEL MAJOR ATAC A L’EDUCACIÓ PÚBLICA.

DECLAREM PERSONA NON-GRATA A N’ALBERTO FABRA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA, CÒMPLICE DELS ATACS REBUTS CONTRA LA EDUCACIÓ PÚBLICA.

Concentració de suport a estudiant encausat!

La repressió contra els moviments socials s'està fent notar als diferents punts dels Països Catalans, una de les lluites més castigades per la ràtzia repressiva, durant els darrers temps, està sent el moviment estudiantil.

L'oposició a les darreres reformes educatives així com la confrontació directa amb els responsables i còmplices del desmantellament de l'ensenyament públic ens ha dut a patir detencions, multes i fins i tot agressions per part dels cossos repressius de l'estat.

La nostra ciutat no ha quedat al marge d'aquesta repressió, com ho demostra el fet que un company del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ha sigut, injustament, denúnciat per part de l'antic viceportaveu del Consell de l'Estudiantat de la Universitat Jaume I, Juan Luís Saura.

Per tal de demostrar la farsa d'aquest procediment i el suport al nostre company convoquem una concentració per al proper 12 de setembre (dia en que se celebrarà el judici) a les 11.00 a la Ciutat de la Justícia de Castelló de la Plana (Blasco Ibañez, 10).

MÀXIMA DIFUSIÓ!
LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA!

CICLE DE CINEMA AL CARRER: EL CLUB DE LA LUCHA

Després de dos mesos d'estiu de projeccions volem convidar-vos des de l'A.C. La Cosa Nostra a la clausura del cicle de cinema al carrer. On estarem aquest diumenge a la plaça amb la pel•lícula EL CLUB DE LA LUCHA de David Fincher.

Vista
l'acceptació que a tingut la proposta on en cada pel•lícula a hagut mes de mig centenar de persones , ens anima a seguir apostant per aquest tipus d'iniciatives d'oci i entreteniment, alternatiu, autogestionat i gratuït.

També donar les gràcies a tots aquells que ens han ajudat, han fet propostes i sugeriments i sobretot al casal popular de Castelló per prestar-nos les cadires, com no als que ens han acompanyat durant aquestes caloroses nits del diumenge d’estiu.

I si encara no has vingut a gaudir del bon cinema i bona companyia al barri encara estas a temps no esperis a l'any que ve.

EL CLUB DE LA LUCHA

Historia d'un jove sense nom confós per tot, sense amics ni familiars, que busca algú en qui poder recolzar-se per poder entendre el que ocorre al seu al voltant. Està cansat de la cultura consumista en la qual la seva generació s'ha sumit, i desitjaria poder fer alguna cosa per canviar-ho. A més pateix insomni, i l'única manera de combatre-ho és assistir a reunions de tot tipus: alcohòlics, gent sense genitals, malalts de càncer, etc. Però el dia en què coneix a Tyler Durden, tot començarà de nou per a ell. Entre els dos fundaran un club secret on joves homes de negocis com ells poden barallar entre ells per alliberar les seves frustracions i les seves amargors sobre una altra persona fins a destrossar-la.

Com sempre hi haurà refrescs ,cervesa i crispetes. A preus populars.

Us esperem!!! Fem mes gran la família!!! Donem vida als carrers!!!Barri o Mort!!!

CICLE DE CINEMA AL CARRER: SALVADOR PUIG ANTICH

Des de La Cosa Nostra us convidem el proper Diumenge 26 d’agost a les 22:00h. al cicle de cinema al carrer on estarem amb la pel•lícula SALVADOR PUIG ANTICH a la plaça Isabel la católica.

El 2 de març de 1974, el jove anarquista, militant del Moviment Ibèric d'Alliberament, Salvador Puig Antich, es va convertir en l'últim pres polític executat a l’Estat Espanyol mitjançant "garrote vil". Aquesta és la seva història i la dels intents desesperats de la seva família, companys i advocats per evitar la seva execució.

Com sempre hi haurà refrescs ,cervesa i crispetes. A preus populars.

Us esperem!!!! Fem mes gran la família!!!!!

CINEMA AL CARRER: CIUDAD DE DIOS

Aquest diumenge, com cada setmana, us oferim cine al carrer en la plaça de La Cosa Nostra amb la pel·licula Ciudad de Dios!!!!!

Basada en fets reals. Tracta de l'increment del crim organitzat en els suburbis de Rio de Janeiro, des de finals dels anys seixanta fins al començament dels vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei en les faveles.

Buscapé té 11 anys i és només un nen més en Ciudade de Deus, un suburbi de Rio de Janeiro. Tímid i delicat, observa als nens durs del seu barri, els seus robatoris, les seves baralles, els seus enfrontaments diaris amb la policia. Ja sap el que vol ser si aconsegueix sobreviure: fotògraf.Dadinho un nen de la seva mateixa edat, es trasllada al barri. Somia amb ser el criminal més perillós de Rio de Janeiro i comença el seu aprenentatge fent encàrrecs per als delinqüents locals. Admira a Cabeleira i la seva colla, que es dedica a atracar els camions del gas i fan altres petits robatoris armats. Cabeleira dóna a Dadinho l'oportunitat de cometre el seu primer assassinat.

ANYS 70: Buscapé segueix estudiant, treballa de tant en tant, i camina per l'estreta frontera que separa el crim de la vida “honesta”. Dadinho ja té una petita colla i grans ambicions. Quan descobreix que el tràfic de cocaïna és moltíssim més rendible que el robatori es posa a reorganitzar el seu negoci, que aviat floreix.

PRINCIPIS DELS 80: Després d'uns intents de robatori fallits, Buscapé finalment aconsegueix una càmera i així fa realitat el somni de la seva infància. Dadinho també ha fet realitat el seu somni: als 18 anys és conegut com “Zé Pequeno”, el narcotraficant més temut i respectat de Riu. La seva paraula és llei en Ciudade de Deus. Envoltat pels seus amics de la infància i protegit per un exèrcit de nens d'entre 9 i 14 anys, ningú li disputa el poder. Fins que apareix Manu Galinha. Un cobrador d'autobús que va ser testimoni de la violació de la seva núvia, decideix venjar-se matant a “Zé Pequeno”. Comença a córrer la notícia i gairebé de la nit al dia un grup de nens amb la mateixa idea forma un exèrcit armat.I Esclata la guerra en Ciudade de Deus.

 Us esperem com tots els diumenges d'estiu a la plaça!!!! Fem mes gran la família!!!!!

CINEMA D'ESTIU: TIERRA Y LIBERTAD

El proxim cap de setmana el cicle de cinema en la asocicació La Cosa Nostra contínua. Com cada cap de setmana el diumenge a les 22 hores a la plaça Isabel la Catòlica teniu una cita per gaudir de bon cinema i millor companyia.
La película a projectar serà TERRA I LLIBERTAT de Ken Loach.

Tardor de 1936. David Carr (Ian Hart), un jove comunista en atur, deixa Liverpool per intervenir en la guerra c
ivil espanyola, dins del bàndol republicà, i ingressa en la Brigada Internacional del front d'Aragó. Allí coneixerà a molts milicians procedents de tota Europa i Estats Units, especialment l'espanyola Blanca (Rosana Pastor), una atractiva anarquista. David i Blanca estan convençuts de lluitar per la defensa de la llibertat. La igualtat entre les persones i el compartir terra i béns, sense existència de classes socials són els ideals que defensen. Però de vegades l'enemic no solament està entre les files del bàndol adversari.

Hi haurà refrescs ,cervesa i crispetes. A preus populars.

Que us ho passeu bé.

CINEMA AL CARRER: DIARIOS DE MOTOCICLETA

Des de la cosa nostra us convidem el proper Diumenge 5 d’agost a les 22:00h. al cicle de cinema al carrer on estarem amb la pel•lícula DIARIOS DE MOTOCILETA a la plaça Isabel la católica.

En 1952 sent Ernesto Che Guevara estudiant de medic
ina, va recórrer Amèrica del Sud, amb el seu amic Alberto Granado en una moto Norton 500cc. Ernesto és un jove estudiant de medicina, especialitzat en lepra. Alberto és un bioquímic. Tots dos joves emprenen un viatge de descobriment de la rica i complexa topografia humana i social del continent hispanoamericà. Els dos van deixar enrere el familiar entorn de Buenos Aires, imbuïts d'un romàntic esperit aventurer.

Hi haurà refrescs ,cervesa i crispetes. A preus populars.

Que us ho passeu bé.

Èxit en la tercera projecció del cicle de cinema al carrer.

Anit com ja és habitual i amb màxima puntualitat començava la pel•lícula GOOD BYE LENIN! de Wolfgang Becker a la plaça Isabel la catòlica.

Com sempre la plaça plena i emboltada per una agradable olor a crispetes, A les 22:00h ja estàvem tots preparats per gaudir d'una altra bona nit de cinema a l'aire lliure al barri.

Des de l'inici de la pel•lícula Good bye Lenin amb una excel•lent ambientació ens trasllada de ple a l'antiga Republica Democràtica d'Alemanya. En la nostra opinió la pel•lícula és molt interessant, doncs desmunta al capitalisme alemany i les esperances posades en un futur que no va arribar. Té un contingut crític cap a alguns aspectes de la RDA i una crítica important al capitalisme on l'evolució del protagonista Alexander un jove que inicialment és opositor amb el socialisme però que a poc a poc es va adonant que les promeses paradisiaques que feien de la vida capitalista no eren tal i que van destruir moltes vides de treballadors en l'Alemanya oriental.

Si ens quedem amb alguna cosa de la pel•lícula a destacar és amb l'emotiu discurs final del cosmonauta, on Alexander acaba per crear l'Alemanya socialista en la qual li hagués agradat viure i que ell va descobrint en el transcurs de la pel•lícula per l'immens afecte que té a la seva mare.

Des de la Cosa Nostra fem una valoració molt positiva de com a estat acceptada la proposta de cinama al barri i això ens anima a agafar el compromís de seguir apostant per aquest tipus d'iniciatives d'oci cultural que cada vegada anima a mes veïns a apropar-se a la plaça la nit dels diumenges. Ahir també com en altres ocasions en acabar la pel•lícula molts ens vam quedar debatent, compartint, intercanviant opinions i recomanant altres títols fins a altes hores de la nit, planificant i preparant ja quina sera la següent pel•lícula.

Fins a la propera.

SIN VERSOS EN LA LENGUA Rap Combatiu!

Després de 4 anys els companys de SIN VERSOS EN LA LENGUA grup de rap compromès, militant antiracista i antifeixista de Castelló treu la seva primera maqueta UN PLANETA LLAMADO MIERDA espero que us agrade companys DESCARREGA I DIFON! LCN&SVL colze a colze!

ESTIMA LA MUSICA, ODIA EL FEIXISME!
http://www.hiphopxtreme.com/Sin-Versos-En-La-Lengua.-Un-Planeta-LLamado-Mierda._

QUE S'EN VAGEN!

Els policies són una força repressiva de l'Estat que garanteix la dominació social i la política del capitalisme sobre les classes treballadores i desposseïdes.

Més enllà que els seus salaris, dietes, extres i plus, reporten de fons públics que paguem els obrers, els efectius de les forces policials, no són per la seva naturalesa “emprats públics” com els docents o els treballadors estatals, perquè s'estaria ignorant que són una força repressiva de l'Estat que garanteix la dominació social i la política dels capitalistes sobre les classes treballadores i desposseïdes.

I també més enllà de la seva extracció social, encara quan obrera, convertit en policia al servei de l'Estat capitalista, i atès que l'existència determina la consciència, és un defensor de patrons i burgesos, i per tant, mai un obrer.

El treball d'un policia no és una activitat productiva, és un accionar repressiu. Les policies de diferents àmbits s'han enfrontat a treballadors i estudiants per custodiar tant els interessos patronals o els estatals. La sindicalització de la policia no transforma ni molt menys, la seva essència repressiva; més encara les demandes d'aquests sindicats policials, han tingut a veure a equipar els diferents cossos amb millor armament i instrucció en noves tècniques de control i repressió.

Lluny d'una expressió de desitjos, la possibilitat eventual d'un compromís efectiu d'una part de la policia per no reprimir als treballadors i fins i tot rebel•lar-se davant aquesta ordre, només seria possible en una situació de lluita de classes aguda, és a dir revolucionària, que produeixi el falleixi i descomposició de l'Estat i de les seves institucions coercitives i la radicalització política i social de les grans masses. Només sota aquestes condicions la classe treballadora podria establir un acord favorable als seus interessos darrere de trencar la cadena de comandaments, suprimint la disciplina vertical a la mitjana i alta oficialitat, afeblint així el poder repressiu de l'Estat burgès, sobre la base de la mobilització revolucionària, la qual cosa pressuposa l'autoorganització i l'armament obrer i popular, el factor de persuasió sobre les forces repressives.

L'Estat ha induït en la població el missatge del paper de custodio de la seguretat i l'ordre, indispensables per al funcionament social; i encara quan una gran majoria de la societat ha assumit aquest missatge intrínsecament pervers, els policies que se sumen a les manifestacions socials contra les retallades del govern del PP, contaminen i tergiversen el sentit de la suma de demandes dels diferents sectors.

Els metges, infermers i personal sanitari, educadors, treballadors del metre, de trens, funcionaris administratius, aturats, treballadors en precari, interins, bombers… etc., no tenen punts en comú amb qui empren armes i acarnissament en les manifestacions, amb qui es fan els ferits quan la repressió és salvatge i donar així als mitjans de comunicació els titulars fal•laços de batalles i enfrontaments; així mateix el moviment obrer i els moviments socials a més de la violència permanent, suporten la infiltració de secretes.

Produeix nàusea intel•lectual i emocional compartir el carrer i no enfronti com és tradicional, natural i, per sobretot digne. Com a indigne és pensar que existeixen policies bons.

Amb la desocupació creixent diàriament, s'han incorporat a inicis d'aquest mes de juliol, 1.178 nous agents en la Comunitat de Madrid, amb l'objectiu de “garantir la pau social”… Els policies que assetgen als immigrants, els que s'empren a fons en els desnonaments, són d'igual mena dels quals carreguen contra els miners, contra els aturats, contra els joves, contra els iaios…. Custodien l'ordre i la llei dels banquers, dels paràsits socials, de l'oligarquia, són els esbirros de les classes dominants.

No només és desitjable que escurcin els salaris, pagues i dietes dels repressors, ja que per reivindicativa que sigui una manifestació obrera, va implícita en ella, l'ànsia i la lluita per la dissolució de totes les forces de seguretat, al mateix temps que es defensa i es promou les formes d'autodefensa obrera i popular, enfrontant la violència centralitzada de l'Estat i les seves bandes de matons armats.

No es pot romandre indiferent i tolerant que en les multitudinàries manifestacions contra els plans devastadors de la dreta i els seus secuaces, els sicaris del capital siguin manifestants comuns. No ho són, no ho han estat i no ho seran, perquè són maltractadors i mamporreros, la seva comesa és vil, menyspreable i infame, la seva funció és sostenir als grups dominants, als poderosos, mafiosos i corruptes amb tots els mitjans al seu abast.

La classe obrera ha estat copejada tremendament amb la reforma laboral, la retallada de drets i serveis, en educació, en sanitat, en investigació, en ajudes socials, la pujada d'impostos, la reducció de salaris. En les massives respostes es contagia i multiplica la rebel•lia, s'acreix la ràbia, s'apedaça la maltreta economia individual en una sort de barata fraternal que s'acumula als carrers sense, fins ara, condicionaments, ja que s'ha colat en les marxes, la infame policia. És indispensable expulsar-los de la marxes obreres i populars, tenim sobrades raons i inalterables sentiments. I és sens dubte una qüestió innegociable de principis. No tenim ni volem altres principis, perquè en ells ens va la vida, tota la vida, la nostra i la de generacions anteriors que van lliurar heroiques batalles per destrossar les cadenes i tots els mecanismes engalipadors de submissió.

CINEMA D'ESTIU: GOOD BYE LENIN!

El Diumenge que ve tornarem a estar a la plaça amb la pel·lícula Good bye Lenin de Wolfgang Becker.

Octubre de 1989 no era el millor moment per entrar en coma si vivies a Alemanya Oriental i això és precisamen-te'l que li ocorre a la mare d'Alex, una dona orgullosa de les seves idees socialistes. Alex es veu en-tornat en una complicada situació quan la seva mare desperta de sobte vuit mesos després.

Cap altra cosa podria afectar tant a la seva mare com la caiguda del Mur de Berlín i el triomf del capitalisme en la seva estimada Alemanya Oriental. Per salvar a la seva mare, Alex converteix l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una espècie de museu del sòcialisme en el qual la seva mare viu còmodament creient que gens ha canviat.

El que comença com una petita mentida piadosa es converteix en una gran estafa quan la germana d'Alex i alguns veïns s'encarreguen de mantenir la farsa perquè la mare d'Alex segueixi creient que al final Lenin va vèncer!

Diumege 29 de juliol 22h. Plç Isabel la católica

Hi haurà refrescs ,cervesa i crispetes. A preus populars.

Que us ho passeu bé. Donem vida al barri!

CINEMA AL CARRER: LA OLA

Aquest diumenge amb màxima puntualitat va començar el cinema al carrer amb la projecció de la pel•lícula alemanya LA OLA, a les 22:00h. amb totes les cadires ocupades ja, seguia venint un goteig constant de gent i veïns que portant les cadires de les seves cases sortint al fresc d'estiu de Castelló a gaudir d'una vetllada de cinema a l'aire lliure, tornant a omplir les cadires i tots els bancs de la plaça una altra vegada i despertant l'interès de gent preguntant per les properes pel•lícules que anem a posar. Un quart d'hora després d'haver començat la pel•lícula ja no quedaven crispetes de les mes de 50 borses que havien preparades, aquest és l'únic imprevist que va haver-hi en tota la nit on res va fallar i en la qual posem totes les ganes, esforç i il•lusió per intentar que així segueixi.

Igual que amb la pelicula de LA HAINE, la pelicula va tancar amb un fort aplaudiments i amb un final que et fa reflexionar sobre la perillositat de l'organització i creixement de moviments amb discursos populistes ,feixistes i autoritaris, també convida a fer-te moltes preguntes sobre el que acabes de veure a causa d'un final impactant que t’obliga pensar.

El diumenge que ve 29 de juliol seguirem amb la proposta de cinema al carrer amb la pel•lícula de Good bye Lenin! de Wolfgang Becker.

Esteu convidats a vindre, que us ho passeu bé!

Crònica de l'acte de la CRTR del 18 de juliol

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ

Al local de La Cosa Nostra va tindre lloc l'acte convocat per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa amb motiu de l'aniversari del colp d'estat feixista. A l'acte es volia denunciar la repressió actual en totes les seues formes i solidaritzar-se amb les persones i col•lectius que la pateixen i els poden arribar a patir-la, que és qualsevol que lluite contra la dictadura capitalista.

L'acte va començar amb una projecció sobre la proclamació de la República, la guerra civil i la repressió franquista a la provincia de Castelló, amb imatges d'algunes de les víctimes del feixisme a Almassora localitat de la Plana Alta.

A continuació va intervindre Francisco Tendero, que va parlar sobre el caràcter repressiu de l'Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana, que permet a la Policia Municipal una repressió selectiva contra les activitats de les organitzacions populars, com ara la denúncia que ell mateix va patir el 6 de juny per enganxar un cartell d'un acte del PCPE, o anteriorment la CRTR per repartir pamflets. Va mencionar també la tramitació al Congrès d'un projecte de llei que de CiU que pretèn crear el delit específic de “violència urbana” i retallar el dret de reunió.

A continuació, Kike Navarro, dels CJC de Vila-real, va exposar el muntatge policial que van patir quatre militants la nit anterior a la vaga general, quan van ser detinguts i se'ls va acusar de totes les pintades que van aparèixer al poble eixa nit i de la silicona a una dotzena de d'establiments, així com de la inversemblant acusació de “robatori amb força”. Va exposar la situació actual del cas als Tribunals, que sembla favorable i va agrair l'ajuda de CGT. Va acabar amb la consideració de que amb la repressió s'intenta apartar els joves de la lluita i que això poden aconseguir-ho en algun cas però no en general.

Per la seua part, Joan Pinyana, secretari de CGT a Castelló, va intervindre en relació amb la repressió a l'àmbit laboral que pateixen molts treballadors i treballadores com a conseqüència de la seua activitat sindical, un exemple de la qual és l'expedient que Correus li ha obert i al que es demana la suspensió d'ocupació i sou per quinze mesos. Eixa ha estat la resposta de l'empresa al treball de la seció sindical en defensa dels drets laborals. Va fer també una crida a no deixar-se arrabassar els drets per congraciar-se amb l'empresa, perquè amb eixa actitud servil no s'aconsegueix res.

La darrera intervenció va ser la del company Àlex Tejedor, dels SEPC a la UJI, que va parlar sobre la denúncia que va patir per part de l'anterior portantveu del Consell d'Estudiants i conegut militant dretà, per haver criticat les seues declaracions de recolzament a les càrregeus policials a València contra l'alumnat de l'IES Lluis Vives. A conseqüència de la denúncia se li va incoar un expedient a la UJI i està pendent de judici. Va criticar també l'actuació de la Justícia i la parcialitat de la premsa local. Finalment, va informar de la nova data del judici, el proper 12 de setembre, a les 11 hores, amb motiu del qual es convocarà una concentració a la porta dels Jutjats.

Les intervencions van ser escoltades amb interès per els assistents a l'acte, al que va quedar clar que la repressió és una realitat quotidiana que qualsevol de nosaltres pot patir i que creixerà proporcionalment a l'augment de la lluita obrera i popular.

Concentració a l'Auditori, davant el Congrés del PP

En la vesprada de dissabte 14 de juliol més de dues-centes persones es van concentrar davant l'Auditori de Castelló, on el PP celebrava el seu Congrès Provincial, per manifestar el seu rebuig a les retallades del govern i l'actitud de la filla de Carlos Fabra, digna successora del cacic corrupte al que son pare ha colocat com a diputada.

El Congrès estava protegit per un nodrit desplegament policial, que no va poder evitar que, cada vegada que intentaren eixir, foren rebuts per una pluja d'ous i taronges, per la qual cosa es van veure obligats a refugiar-se dins de l'Auditori, ben defensats del poble al que menyspreen pels gossos de presa del sistema, al que alguns ingenus cridaven a unir-se. ANDREA FABRA FOT-TE TU!

BRIGADA SOLIDARIA DE CASTELLÓ AMB LA LLUITA MINERA

A les conques mineres

El passat divendres 6 de juliol un grupet de persones de diferents Moviments Socials de Castelló partíem cap a Llangreu (Astúries) per solidaritzar-nos i conèixer de prop la lluita minera. Després de moltes hores de viatge vam arribar a aquesta localitat de les conques mineres on ens esperaven altres companys i companyes del País València que també havien pujat per recolzar la lluita.

Els nostres amfitrions eren gent del Frente de la Izquierda de Llangrueu (marca electoral del PC a Astúries, creada el 2011 quan aquesta formació abandonà EU i que compta amb dos regidors a la localitat on ens trobàvem), aquestos ens van donar allotjament a tota la gent del País Valencia a la seu local del Partit. Dissabte ens desplaçàrem fins al pozu Candín on es trobaven diversos treballadors tancats feia 41 dies en defensa dels seus llocs de treball i per un futur digne a les conques mineres, persones del poble vinculades a la lluita ens van ensenyar les instal·lacions i vam poder veure el precari estat en el qual es troben les infraestructures però també tots els murals i pancartes reivindicatives que decoren els murs del pozu. Així mateix vam participar en diferents concentracions que es van portar a terme durant la jornada en suport a la lluita minera i vam poder escoltar diversos parlaments explicatius de com s’està portant a terme el procés i de tota la repressió a la qual aquesta està sotmès.

A les concentracions va acudir molta gent i van tenir lloc moments molt emotius. Militants del Partit Comunista asturià ens van convidar a dinar a un centre social que tenen a prop de Llangreu on vam poder compartir taula amb els dos concejals del Frente de la Izquierda de Llangreu i amb persones ja veteranes en la lluita social a la localitat. Compartiren amb nosaltres les seves experiències i ens van donar la seva visió del conflicte, fonamentada en una llarga experiència de lluita i resistència que ha passat de generació en generació (la revolució d'octubre del 1934, la primera Vaga general contra el franquisme a la primavera del 1962 i tots els conflictes recents que han protagonitzat).

Després de dos dies a Astúries vam marxar cap a Lleó, on es troben tancats diversos miners en la Diputació provincial. Allà també vam fer contacte amb persones vinculades amb la mineria i ens van parlar de la lluita que s’estava portant com també vam percebre tot el suport que està rebent la lluita per part de la població lleonesa, comerços, bars, restaurants, etc mostraven cartells en solidaritat amb la causa dels miners.

La Marxa Negra arriba a Madrid

El dimecres 11 de Juliol diversos autobusos i cotxes surten del País Valencià cap a Madrid per solidaritzar-se amb l'arribada dels miners aragonesos, lleonesos i asturians, etc i acompanyar-los en el seu últim trajecte de la marxa fins al Ministeri d’Indústria. A la manifestació acudim milers de persones i aquesta transcorre en un ambient molt reivindicatiu i emotiu. Una de les consignes més cantades fou¡Que viva la lucha de la clase obrera!.

No tingué lloc cap aldarull i no es produí cap incident fins arribar a l'alçada del Ministeri d’Indústria, el qual estava tancat i fortament protegit pels cossos repressius de l’Estat. Abans d’arribar la capçalera de la manifestació comencen els primers enfrontaments entre antiavalots i manifestants, els primers despleguen tot el seu material repressiu i prenen posicions estratègiques, però els enfrontaments s’endureixen i la policia es desplega per tot el recorregut de la manifestació intentant trencar-la en diversos blocs i atemorir els manifestants. Pretenien crear diversos fronts de lluita amb aquestos, tanmateix n'hi ha moments en els que els cossos repressius es veuen rodejats per grups i són quasi “absorbits” per la quantitat de gent.

En un moment donat, com que la tensió havia anat en augment, els antiavalots carreguen contra manifestants sense ningun tipus de mirament, amb molta contundència i desproporcionalitat. Càrregues policials, carreres, molts trets de pilotes de goma, comencem a veure ferits per contusions i pilotades, els antiavalots no paren de carregar fins que la manifestació es trenca del tot i la gent dispersa i desorienta. És aleshores quan s'enceten les dentencions, la gent marxa cap als autobusos en els que ha vingut però els antiavanlots també carregen en eixa zona i es crea un caos generalitzat. Comencem a veure més detencions arbitràries i decidim fugir de la zona com podem.

Per la vesprada hi ha convocada un altra manifestació pel centre de Madrid en solidaritat amb la lluita minera a la que nosaltres assistim. Aquesta transcorre sense ningun tipus d’incident i la gent s'hi va sumant durant el transcurs de la mateix, l’ambient es molt reivindicatiu. A l’arribada a porta del Sol ens espera un altre grup molt nombrós de gent que allí es concentra i a través de megafonia parlen diverses persones, entre elles militants del sindicat Asturià Corriente Sindical de Izquierdas, que mostren el seu agraïment a tota la gent que s’ha solidaritzat amb la lluita minera. Al acabar la manifestació comencen enfrontaments amb la policia a la porta el Sol que s’estenen per tot el centre de Madrid fins les 23:30h de la nit aproximadament, enfrontaments en els quals un company de Castelló es ferit per la policia per un fort colp.


La lluita minera és un referent per a la classe treballadora, tots i totes tenim que pendre'n exemple, organitzem-nos i lluitem.

Contra el capitalisme acció directa!!